Juanjo Bendicho
Professor d’Educació Física i Tècnic d’Ensenyaments Esportius

Poques manifestacions humanes posseixen un impacte educatiu tan gran com l’activitat física i l’esport, que mobilitzen a la persona de manera integral activant la seua dimensió físicomotriu, òbvia, però també la cognitiva, l’emocional, la social, l’ètica i moral… Per això, no hem de deixar passar l’oportunitat d’aprofitar esta ferramenta que tenim al nostre abast perquè els nostres fills i filles es formen en valors, milloren la seua capacitat cognitivomotriu, assenten hàbits positius i saludables per a la vida, creen relacions sanes i s’enfronten i gestionen emocions.
L’esport, més enllà d’eixos beneficis físics evidents, és una eina educativa poderosa que contribueix al desenvolupament global de xiquets, adolescents i jóvens. Diversos estudis recolzen la seua capacitat per a inculcar valors, fomentar hàbits saludables i millorar el rendiment acadèmic i social. Fa una dècada, la Unesco ja destacava que l’esport és una via efectiva per a promoure l’educació inclusiva, l’equitat de gènere i l’apoderament juvenil. En participar en activitats esportives, els estudiants aprenen a treballar en equip, respectar les regles, tolerar la frustració i superar desafiaments, habilitats que són essencials tant dins com fora de l’aula.
L’estudi longitudinal ‘Project Play’ de la Aspen Institute (els EUA, 2018) va revelar que els xiquets que practiquen esports organitzats presenten majors nivells d’autoestima, millor capacitat de resolució de problemes i una disminució significativa en comportaments de risc, com el consum de drogues o l’abandó escolar. Des del punt de vista acadèmic, la investigació publicada en The Journal of Pediatrics (Howie & Pate, 2012) ‘Physical Activity and Academic Achievement in Children: A Historical Perspective’ va trobar que els estudiants físicament actius tendixen a tindre millors qualificacions i habilitats cognitives. L’activitat física estimula el flux sanguini al cervell, la qual cosa millora la concentració i la memòria, afavorint l’aprenentatge.
A més, l’esport fomenta hàbits saludables duradors. La pràctica regular d’exercici físic des d’edats primerenques reduix significativament el risc de malalties cròniques com l’obesitat, la diabetis tipus 2 i malalties cardiovasculars, segons dades de l’OMS. Els hàbits, una vegada adquirits, solen mantener-se en la vida adulta, la qual cosa contribueix en primer lloc a la pròpia persona i consegüentment a una societat més saludable i activa.
En el pla social, l’esport també es converteix en un espai d’inclusió i prevenció de la violència. Este any, per exemple, les escoles de León han posat en marxa un programa que fa ús del Colpbol com a eina de millora i foment de la convivència o l’exemple de Nelson Mandela en Sudàfrica amb el rugbi o en Colòmbia amb programes com a ‘Esport per al Desenvolupament i la Pau’, que han sigut utilitzats per a allunyar als joves de contextos violents i brindar-los oportunitats d’integració, lideratge i educació, en són exemples.
No obstant això, perquè l’esport complisca efectivament este rol educatiu, és fonamental que estiga guiat per professionals capacitats, amb una pedagogia centrada en el respecte, la cooperació i el desenvolupament emocional. L’esport mal gestionat —per exemple, amb èmfasi exclusiu en la competència i el rendiment— pot tindre efectes contraproduents com l’estrés, la frustració o l’exclusió. En definitiva, fer costat als nostres fills en la pràctica esportiva és molt més que facilitar-los una activitat extraescolar; és brindar-los un espai educatiu poderós, una xarxa de suport emocional i una font d’alegria.